ARTICLES

EXIGIM UNA SANITAT DIGNA

Dia rere dia, anem veient com es va privatitzant i retallant un dret tant bàsic com la sanitat. Milers de persones porten mesos esperant a que els truquin per donar-los hora, milers que no poden accedir a la sanitat, persones que no són ateses degudament i que per desgràcia, en algun cas, aquest fet ha acabat amb la seva vida.

Estan desmantellant la sanitat sense pietat, i ho estan fent davant nostre, sense amagar-se i amb la intenció d’enriquir-se. La privatitzen per tal que esdevingui un mer negoci, en el que les persones que s’ho puguin permetre tindran serveis sanitaris de qualitat, i aquelles que no s’ho puguin permetre no podran accedir ni tant sols als serveis bàsics.

Fa uns mesos es va iniciar la campanya “No marxis sense hora, hi tens tot el dret”, que tracta la problemàtica de les llistes d’espera. I és que mentre la Generalitat publica dades oficials dient que les llistes d’espera s’estan reduint i ronden els 4 i 6 mesos, les dades reals demostren tot el contrari: les llistes d’espera cada vegada són més llargues. Amb la qual cosa, les dades oficials que fan creure als usuaris no tenen res a veure amb les dades reals. Aquesta diferència tant abismal es deu al fet que les dades oficials només comptabilitzen les llistes d’espera des del moment en que a l’usuari/usuària se li dóna hora per a una intervenció, enlloc de comptabilitzar-se des del moment en que el centre de salut determina que aquesta persona necessita la intervenció. Amb la qual cosa, des de que el metge demana  que l’usuari sigui intervingut, fins que a aquest se li dóna hora per a la intervenció poden arribar a passar molts mesos, durant els quals aquesta persona no es troba dins les llistes d’espera oficials.

Però la problemàtica de les llistes d’espera no acaba aquí. També cal anomenar la priorització que se li dóna a la sanitat privada que passa a pas gegant per davant de la pública, i el fet de la doble llista d’espera. És a dir, una persona pot portar mesos esperant a que la truquin per ser intervinguda, però si aquesta paga els diners que se li demanen la poden operar l’endemà mateix de demanar-ho, en el mateix centre en el que ha sigut atesa per sanitat pública, pel mateix equip sanitari i amb el mateix material i condicions.

Cal destacar un cas recent a l’Hospital del Vendrell, en el que una usuària s’ha vist obligada a haver de pagar 9.300€ per a poder ser operada, i no haver d’esperar a la llarga llista d’espera en la que es trobava des de feia 9 mesos. En aquest cas la usuària patia molt de dolor, ja inaguantable, i feia temps que es trobava en llista d’espera per una operació de pròtesi de maluc. Els metges li deien que s’havia d’operar, però la operació no arribava mai. Finalment la senyora ha accedit a pagar 9.300€ per poder-se operar saltant-se la llista d’espera. I qui l’ha operada ha sigut el mateix metge que l’atenia per sanitat pública, en el mateix centre i amb els mateixos recursos.

Fets com aquest no s’han de permetre. Prioritzen la sanitat privada i els pagaments per davant de la sanitat pública, la qual mica en mica va morint. Una mateixa intervenció fet per via sanitat pública pot trigar a realitzar-se fins a un any i mig o dos. En canvi, si l’usuari paga, l’endemà mateix l’operen sense problema. I per desgràcia aquest és un fet més habitual del que ens pensem. És clar que les persones que s’ho puguin permetre tindran molta sort, però la resta queden desemparats. I això sense oblidar que es prioritza la sanitat que dóna diners i guanys a uns pocs, per davant de la sanitat bàsica que ha de tenir cura de les persones i vetllar per la seva salut.

En el moment en que la sanitat passa a formar part del negoci d’uns quants que només vetllen pels seus propis interessos, hem traspassat la línia. I és en aquest moment en el que només ens queda lluitar, lluitar i lluitar, per una sanitat pública, digna i de qualitat. 

Article de Gemma Altarriba